Alex Rovira

Em nego a renunciar a la utopia. Crec que avui, més que mai, són necessaris els idealistes summament pràctics, els que toquen de peus a terra però anhelen els estels. Penso que la resignació és un suïcidi quotidià. Crec que cadascú és responsable, no només i evidentment, de la seva pròpia vida, sinó de contribuir amb el seu treball a una millora en la vida de l'altre i de deixar un llegat en forma de servei, pau, salut, benestar, prosperitat, amor i consciència.

Crec profundament en el poder de transformació de la paraula, de la comunicació que busca construir ponts per comprendre l'altre i per buscar, sempre, el bé i el benefici comú. Crec que sense valors no hi pot haver valor, i que sense bona gent no hi pot haver bona vida ni bona sort.

Reivindico el poder de la bondat, la voluntat, la responsabilitat, la generositat, la cooperació, el propòsit, la confiança, l'amabilitat, el lliurament i l'alegria. Crec que cal que desenvolupem una intel·ligència pràctica basada en l'empatia i el bon criteri, la voluntat d'excel·lència i de millora contínua, i que vegem en l'altre no només a qui és avui, sinó a qui pot arribar a ser.

Crec que en l'individual i en el col·lectiu hem de treballar per deixar un món millor als nostres fills: més net, més sa, més just, amb la prosperitat ben repartida, amb oportunitats i formació de qualitat per a tothom, sense misèria moral i econòmica, que no és més que falta d'amor. I crec que el que dóna, en essència, sentit a la vida és, estimar, crear i millorar el món que ens ha estat llegat

Per tot això crec que val la pena viure.