Fou un psicoanalista alemany nacionalitzat estatunidenc.

El 1918, estudià uns mesos jurisprudència a Frankfurt, però el 1919 ho deixà per estudiar sociologia amb Alfred Weber (germà de Max Weber), Karl Jaspers i Heinrich Rickert a Heidelberg. A partir dels anys trenta, ensenyà a l'Institut de Psicoanàlisi de Frankfurt, adscrit a l'Escola de Frankfurt, on desenvolupà els elements d'una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis. Nét i besnét de rabins ortodoxos, el 1926 abandonà el judaisme ortodox i adoptà postures secularistes i laiques.

Va haver d'emigrar el 1934 als Estats Units d'Amèrica, on posteriorment va adoptar-ne la nacionalitat. Fou director del departament de psicoanàlisi de l'escola de medicina de Mèxic (1955); aplicà la psicoanàlisi a les investigacions historicosocials i determinà com a element bàsic dels dogmes religiosos el manteniment de l'autoritat de l'estat mitjançant l'autoritat familiar i la por a la llibertat. Afirmà que el radicalisme es basa en el lema De omnibus dubitandum: tot s'ha de qüestionar, i tot s'ha de sotmetre a la crítica, però sobretot aquells conceptes i postulats que es consideren immutables, sòlidament establerts. Aquells que "són així, perquè sempre han estat així". També estudià el Talmud i els mites bíblics per explicar la concepció del bé i del mal de la cultura occidental.